Doncs sembla que això s’acaba… Ohhhhh… Només ens queda un dia…! Però l’haurem d’aprofitar…

Vinga, a l’autocar…!

Anem cap a Hallstatt, un poble tant maco que ha estat declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco…

L’atracció més popular és un mirador al que es pot pujar amb un funicular.

Ja som a dalt! Caminem per la passarel·la…

I aquí el mirador…

Ep, que nosaltres també volem la foto…!

Però fixeu-vos en les vistes…

No passa cada dia que pots fer un gelat contemplant aquest paisatge…

I tornem cap avall… A mi que no m’agraden nòries, funiculars ni telefèrics… Encara ho porto bastant bé! Mireu el video:

Unes quantes fotos al centre del poble, un caminet ple de botiguetes i cases peculiars…

I de nou cap a l’autobús i cap a Salzburg!

Això s’ha acabat! Demà darrer post conclusió del viatge. Pel matí agafarem el tren cap a Viena i a la tarda vol cap a Barcelona…

Bona nit!!

Feia mesos que el 27 d’agost estava marcat al calendari… Avui era el hran dia… La ruta de Sonrisas y Lágrimas!!!

Atenció a la meva cara de “biennnnnn”!

La ruta comença al costat del Palau de Mirabell, on es van rodar algunes escenes del famós Do, Re, Mi…

I arrenca el tour… Atenció al bus…

El nivell de frikisme és alt i variat… La ruta s’amenitza amb cançons i intents dels assistents de cantar… Intents perquè la cosa no acabava d’arrencar…

I anem fent breus parades a les localitzacions més destacades:

La caseta on ballen Liesl i Rolf…

La part del darrere de la casa, on els nens i la Maria cauen al llac… perquè la del davant era una altra localització…

L’abadia… De lluny perquè no es pot parar…

Les muntanyes… The hills que estan alive…!

Paisatges espectaculars…

Tornem al bus i anem a l’esglesia on es casen Maria i el Capità…

Tornem al bus i seguim cantant…

S’acaba amb el Farewell dient adeu… Ha estat fantàstic fer un homenatge a una pel·lícula que ha marcat la. Meva manera d’entendre la vida… Perquè I simply remember my favourite things and then I don’t feel soooo bad…… Crec que jo mai mai volia fer la ruta de Sonrisas y Lágrimas…

Demà darrer dia de viatge… Això s’acaba…!

Aquest matí hem matinat per agafar el tren cap a Salzburg, punt final de la nostra ruta… I pel tren, he de dir que tenia la mateixa sensació que el primer cop que vaig anar al País Basc: un lloc que vols conèixer perquè representa quelcom especial… I què ens lliga a Salzburg? Doncs una de les pel·lícules que ha marcat la meva vida: The sound of music.Però primer, ens ubiquem a l’hotel… Tot just a sota de la muntanya.. Durant els propers tres dies el Only You Hotel serà casa nostra…No triguem gaire i anem a visitar Salzburg…Us confirmem que Mozart està per tot arreu…! Apart de les innumerables botigues de souvenirs, té una plaça, un museu i més d’una casa…I la primera parada…no podia ser d’altra manera.. La botiga museu de Sonrisas y Lágrimas… “The sound of music world”, un espai dedicat a explicar-nos la història real de la Familia Von Trapp, una mica més allunyada de la història de Hollywood…Ei, però que demà hi ha més… Que fem la ruta de la pel·lícula amb una agència…! De moment he passejat aquesta tarda cantant My favourite things… (que avui podria ser El lado bueno de las cosas…). En aquest moment m’enrecordo molt de la Piltrafilla Petita, l’Elena i l’Aleix!Com diu un bon amic, Salzburg és una ciutat de postal, amb tot de botigues integrades al casc antic… Però ens agrada! Te places i racons interessants…Hem visitat la fortalesa de Hohensalzburg, on hem arribat amb un funicular i després hem hagut de pujar unes quantes escales.. Però unes vistes espectaculars…Després de l’esforç, ens hem premiat amb una cervesa i unes patates…!

Apa, demà seguim…!

Ens acomiaddm d’aquesta ciutat meravellosa que ens ha agradat moltíssim i la deixem enrera amb moltes ganes de tornar-hi.

Al matí ens hem acostat a veure la Catedral de Sant Esteve, reconstruida sobre unes restes romàniques i que esdevé tot un símbol de Viena.

A les 11h teniem l’espectacle de l’Escola Espanyola d’Equitació… Ens ha costat trobat l’accés.. Que complicat! Però ha valgut la pena…

Dels cavalls no permeten fer fotografies… Però tot un espectacle el dels cavalls lipizzians…

Ua he dit mai que m’encanten les biblioteques? Doncs la Sala de la Biblioteca Nacional és una autèntica passada…

I aquí un “modo selfie” per captar el sostre… Un “guiño” en tota regla a la meva Laureta…

Una de les coses bones d’avui és que tot quedava aprop… Tant de bo Vallecas i Chamberí estiguessin tan aprop! A dos minuts caminant trobem el Hofburg, un altre Palau dels Habsburg… On hem visitat el museu de la Sissi i els Apartaments Reials… L’anècdota ha estat quan un visitant m’ha confòs per personal del museu i em preguntava on estava l’ascensor… Quan li he dit que no ho sabia m’ha preguntat una mica enfurismat “llavors vostè què hi fa aquí…?”… Quan me n’he adonat que s’estava confonent i li he dit, m’ha demanat mil disculpes.. Apa que no hem rigut…!

A la tarda una altra parada imprescindible… Una de les cases on va viure Beethoven… A un quart pis (sense ascensor…)…

Després de tornada, passem pel davant del Burgtheater…

I ens hem trobat amb Mozart…!

I amb l’Albertina… Antiga residència dels Habsburg reconvertida en Museu d’Art Modern. Ens ha faltat temps per visitar-lo, però a la propera no faltem…

I una altra de les sorpreses d’avui, la casa de la música… Un espai que combina la divulgació musical amb un homenatge a compositors il·lustres i la filarmònica de Viena. Hem passat una bona estona…

I fins aquí Viena! Demà tren i cap a Salzburg!

Avui el dia ha donat per molt…

De bon matí cap a la Torre del Danubi per enfilar-nos a més de 150 metres d’alçada…

Després hem seguit per les alçades… A la nòria gegant del Práter, que gira a 65 metres d’alçada… Aquí la foto, amb la meva cara de “que poc m’agraden les nòries…”

La tarda ha començat amb un petit creuer pel Danubi. Que diferent de Budapest… Aquí ens hem apropat a la forma en què el riu s’integra a la vida urbana i a l’inrevés…

Seguim la ruta i toca tarda de museus.. Ens ha captivat el Museumquarter, el barri dels museus, concebut com a espai cultural i de trobada, al voltant del qual es troben els museus i sales d’exhibició d’ art contemporani més importants d’Austria.

C

Comencem pel Museu Leopold…

I seguim pel Mumok, el museu d’Art Modern de Viena, on hem gaudit d’unes quantes exposicions que ens han agradat, especialment una anomenada Vértigo en què t’advertien dels riscos de patir un atac epilèptic degut als efectes lluminosos…

Viatjar, viatjar i viatjar… Viena serà una ciutat per repetir ben aviat… Però la llista és ben llarga… Ja pot ser Turín, Finlandia, Aix-en-Provence, Chile, Canadà, Perú… Un cop arrenques, ja no pots parar…!

La primera conclusió del dia és que la Viena Pass és una molt bona opció, sobretot si la compres amb el passi il·limitat del transport públic… Està tot molt ben explicat i organitzat… Pots entrar de forma preferent a molts dels llocs d’interès… Val molt la pena perquè l’amortitzes ràpid!

El nostre primer destí ha estat el Palau Imperial de Schonbrunn, impressionant obra barroca, patrimoni cultural de la humanitat i antigament residència d’estiu dels Habsburg. Hem pogut visitar-lo interiorment (em sap greu però no es poden fer fotografies…)… Després hem passejat pels seus jardins i de forma improvisada hem decidit entrar al Zoo…

La següent parada era el Belvedere. Un jardí comunica el Belvedere Superior i el Belvedere inferior. El Superior s’ha convertit en un important museu en el que hi podem trobar obres tant importants a nivell mundial com El petó, de Klimt.

Aquí fent cara de culturetes…

Un petó, de Carla Morrison… Ai perdó… de Klimt….!

Ep, que jo també vull…

A la tarda, fem una volta en bus turístic per introduir-nos a la Viena Històrica? Aquí mentre l’esperàvem…

He de dir que ha estat un dia que ha començat molt aviat, així que a les 18h ja hem plegat veles… Aquesta ha estat la reacció de ma mare quan li he dit “mama, demà més museus…!”

Però després d’una tarda de descans i d’un sopar mexicà amb copa de vi crec que l’he convençut…

Bona nit! Demà seguim…!

Només ens queden 24 hores a Budapest i encara ens queden alguns llocs per visitar. Un dels imprescindibles és el Parlament. L’hem vist des del Danubi i des de Buda, però encara no ens hi hem apropat… I quan ho fem, ens sembla impressionant, grandiós, imponent…

Si ens fixem en les cues i en la logística muntada al seu voltant, veiem que està força orientat al turisme. Decidim no fer la visita, ohhhhhhh….. El cas és que amb una mica de sort podriem aconseguir entrades per les 12:45, però potser fem cua i quan arribem al mostrador ja no en queden..! Així que decidim aprofitar les darreres hores a Budapest per passejar per la ciutat.

Tornem cap a Buda, on avui per fi podem agafar el minibús que ens porta cap al Castell! De nou gaudim de les vistes impressionants des de l’altra banda del Danubi.

I anem cap al Gran Mercat de Budapest… Moviment i parades colorides dels millors productes…

Però fa calor… Així que decidim provar un altre dels balnearis que hi ha a la ciutat. En aquest cas es tracta de Széchenyi… tot i que més aviat podria ser “Ón és en Wally a la piscina?”, com podeu veure a la foto:

Ens queda la tarda, un passeig més en creuer per amortitzar el bonus i a fer maletes que demà marxem cap a Viena…

Dijous al matí a buscar el tren cap a Viena… Osti tu, no tenim ni seient…! Així que ens conformem amb un seient plegable enmig del passadís…

Però anem pujant categoria…

I quan arribem al metro de Viena ja som unes professionals…

Arribem a la Pension Lehrerhaus, ón passarem les properes quatre nits… Aquí sembla que dormirem molt bé… Ens encanta! Molt recomanable!!

Agafem forces…

Coneixem una mica el barri…

I fem una petita passejada per la zona, descobrint aquesta Viena que de moment ja ens està seduïnt amb la seva tranquil·litat, ordre…

Demà seguim.. Que tenin el Viena Pass i la cosa promet…!!

A Budapest destaquen la quantitat de balnearis que pots visitar… Un dels més anomenats és el Gellert, que a més a més ens queda a vint minuts caminant del nostre hotel. Així que avui ens hem posat el banyador i hem anat cap allà…

Al Gellert pots gaudir d’unes 7 piscines, algunes d’elles a 38 i 40 graus… Ufffff…millor a l’hivern… Així que hem anat cap a les piscines amb temperatures més baixes, con la piscina central, a uns 27 graus i que a més a més converteixen en piscina d’oles cada hora durant una estona. Molt divertit i recomanable!

Aquí la mama i su vigilante de la playa… De viatge pel sol, en una nova dimensió…

Després d’una bona remullada, a la tarda hem enfilat cap a la Plaça dels Herois, una de les més importants de Budapest en la que es conmemora als líders de les set tribus fundadores d’Hongria.

Al darrere de la Plaça comença el Parc Városliget, on trobem el Castell Vajdahunyad on es troba el Museu d’Agricultura més important d’Europa (Spoiler: Demà tornarem per aquesta zona… Però ja ho veureu…).

De tornada, una parada a l’Ópera de Budapest… Ostres!! Tota la façana en obres i no es veu res… Llàstima! Així que seguim baixant per l’Avinguda Andrássy, el que seria el Passeig de Gràcia de Budapest, fins que arribem a la Catedral de Sant Esteve.

Avui és festa nacional a Hongria, es conmemora la fundació de l’Estat Hongarès, així que ens trobem amb moltíssima gent al carrer, policia i ambulàncies per tot arreu, molts comerços tancats i focs d’artifici… Acabem el dia sopant i perdent-nos pels carrers que envolten l’hotel…

Si l’opció és el bus turístic no ens oblidem de:

1.- Crema pel sol, imprescindible quan cau un sol de justícia…!

2.- Fruits secs i plàtans, importants per a fer parades tècniques i agafar forces.

3.- Aigua, per hidratar-se a totes hores…

4.- Un mapa amb els llocs destacats ben assenyalats.

5.- Un passi per tres dies del bus turístic… Vols dir que ho amortitzarem? És força econòmic i ens serveix com a mitjà de transport. Però ull, que hi ha diverses companyies i em sembla que no hem agafat la millor…han fet desaparèixer parades sense avisar…

Així que aquest matí hem agafat la ruta vermella i cap a Buda que hi falta gent…! Això darrer és ironia pura…! Si als turistes habituals els afegeixes una fira de menjar i beure que aglutina encara més i més gent… a Buda no hi queda un pam lliure… I a més a més hi ha unes quantes parades del bus turístic que no estan operatives. Però no passa res, perquè l’aventura de no trobar les parades ens ha fet conèixer a altres persones que es trobaven en la mateixa situació força maques i que són precisament “el viatge”. Hem conegut una parella del Marroc amb ganes de visitar Barcelona, amb qui hem anat coincidint en diversos punts de la ruta… Després un italià i una japonesa que viatjaven amb l’àvia materna i els dos nens. Entranyable el moment en què l’àvia ha agafat del bracet a la meva mare per ajudar-la a fer el tram final d’unes escales interminables que ens portaven a l’Esglesia de Sant Matias… (ejem, ejem…!):

Nota: la vermellor de ma mare a la foto ha estat momentània… Fèia molta calor avui…!

Més punts interessants de la ruta:

La Ciutadella i les vistes impressionants que pots gaudir des d’allà:

Els jardins del Castell de Buda…

El Bastió dels Pescadors… (ups, m’he oblidat de fer la foto….!).

El Castell de Buda… (Està al costat de l’Església de Sant Matias i ara veig que tampoc he fet la foto… Però no us preocupeu que amb el xollo del bus turístic potser repetim la jugada…)

I de baixada, un minibús descobert només per nosaltres… Agafat bé, Mama… que això fa baixada…! Si us plau, conductor… Com diria el Luis Eduardo Aute… Slowly, slowly, si us plau…!

Acabem el dia amb un bon sopar.. Un restaurant de menjar típic hongarès que destaca especialment per l’amabilitat de tot el personal…

Bona nit!!

Doncs sí…! Aquest migdia hem arribat a Budapest, primera ciutat que visitarem en aquest viatge dedicat als 75 anys de la Teresa.

Tot just arribar hem descobert que ma mare té competència a Budapest… A quin preu venen els sostens i les camisoles per aquí…?

Aquests dies ens quedarem al Maverick Hostel… Un hostel d’entrada una mica decadent però amb un personal molt atent i acollidor…

Comencem la ruta, però abans… Agafem forces!

Un passeig pel Danubi és un bon inici per començar a conèixer la ciutat, sobretot si és al capvespre…

Vistes de Buda…

El Parlament…

Ponts i més ponts… Aquest és el pont d’Isabel…

Apa… Bona nit! Demà més!

Pd. Durant el vol anava pensant en tot el que faríem, on aniríem… I al final… a l’aventura, perque “Todavía, tengo tiempo, todavía…“